sábado, 13 de marzo de 2010

Presentació del Llibre J. SEGRELLES IL·LUSTRADOR UNIVERSAL

Audivisual de la presentació a càrrec de l'Etnòleg SERGI GÓMEZ SOLER del llibre J. SEGRELLES IL·LUSTRADOR UNIVERSAL del que és autor JOAN JOSEP SOLER NAVARRO editat per l'INSTITUT D'ESTUDIS DE LA VALL D'ALBAIDA, en el transcurs del Sopar Anual celebrat a l'Olleria, divendres 12 de març de 2010 en el marc del III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida, coincidint amb el 125 Natalici de Segrelles.


Presentació de l'Etnòleg SERGI GÓMEZ SOLER:

“Bona nit senyores i senyors.

El senyor Joan Josep Soler Navarro, escriptor d’Albaida, publica un nou llibre que gira, com alguns dels que ha anat escrivint en els darrers anys –que encara són pocs- al voltant d’una autèntica obsessió personal, l’obra pictòrica de l’artista albaidí José Segrelles Albert. El llibre du per títol “José Segrelles, il•lustrador universal” i és la edició en valencià d’un volum que apareixerà versionat en castellà i també en anglés. Coses de la universalitat.

Il•lustrador Universal diu l’amic Joan Josep Soler que era l’albaidí José Segrelles. No és cosa d’ell, que això ho varen afirmar el 1966 els periòdics de Madrid quan Segrelles publicà la seua particular i encisadora visió del Quixot. I com que ens hem acostumat, potser tots assentirem davant aquesta afirmació i seguirem allargant el café fent voltetes a la cullera en el got. Sí, hem escoltat moltes vegades adjectius magnificents per tal de valorar el senyor José Segrelles i la seua obra. Però això d’Il•lustrador Universal, si ens aturem una mica, és molt agossarat afirmar-ho, i aquell que ho afirme cal que tinga els peus molt en terra i conega molt i massa sobre el món de la il•lustració i també sobre Segrelles.

Joan Josep Soler té eixe coneixement i, afortunadament per a tots nosaltres, sap moure el sedàs i destriar el blat de la palla entre la pols de la batuda, sap apartar correctament l’explicació d’eixe coneixement que ell atresora de qualsevol emoció xovinista comprensible de veí orgullós o de qualsevol provatura publicitària incitadora a la compra feta per un comercial.

Dir que algú és tan gran que és conegut per l’Univers sencer no és cap exageració, són les comparances màximes que sabem fer per ací, amb absoluts inabastables.

Ja no podria dir jo si és que estem tan avesats perquè ens ho ensenya dia a dia la televisió valenciana, que si som els millors i els més grans i els més alts i els més espavilats del món mundial només perquè som els majors productors d’espardenyes de careta de les de dos vetes..., és dir, d’una panera, d’un trencapinyols amb borles, de res d’important, d’aire només, fum de banalitat i foc d’encenalls, autovanaglòria, autosatisfacció anestèsica. Som amos d’eixe univers sencer que desconeixem però que suposem més ample que l’horitzó. Potser la tele no té la culpa i nosaltres ja érem així abans... Sospitarem la segona premissa. Ací, encerclats entre les nostres muntanyes, veient el cel i els núvols de dia emmarcats pels nostres horitzonts encastellats de muntanyes i prejudicis, quan se’ns obre la nit, dialoguem amb els estels i la foscor creient-los nostres i veïns. Tot l’Univers que reflecteix la Vall als nostres ulls que, acostumats a les capelletes i politiqueig de campanar de les nostres quotidianitats, hem pensat que això és tot l’univers, només eixe pedaç emmarcat, i que qualsevol que aconseguisca ressaltar entre nosaltres sense que abans no l’hagen forçat a amagar el coll i el cap, és ja mereixedor de ser tingut com a Universal...

Perquè he parlat d’obra pictòrica de José Segrelles, però no he dit en absolut “coneguda obra pictòrica de José Segrelles”. Universal, val, no ho discutirem perquè Joan Josep Soler ha escrit aquest llibre des de l’honradesa i com veurem, s’escau de meravella eixa exageració valenciana a l’obra de Segrelles. I no ho he dit perquè no seria honrat el dir-ho. L’obra de Segrelles no és coneguda. Quants valldalbaidins i valldalbaidines sabrien destriar una obra de Segrelles? No dubtarem que vostés, distingits sopadors, coneixen bé l’obra segrelliana, però fa molt que no visiten la meravellosa Casa-Museu d’Albaida? L’han visitada mai potser? A Albaida sí que coneixen Segrelles... i tant que sí, que es recorda l’home, les anècdotes i les contalles que han quedat i que l’han fet personatge merescudament mític. Fins i tot se’l relaciona amb el panteó sagrat local en ser que se li agraeix el salvament de la imatge de la Mare de Déu del Remei... Un miticisme, doncs, ben apropiat. Però i a l’Olleria? i a Castelló de Rugat? A Ontinyent tinc ben clar que si preguntara, moltíssima gent m’indicaria on puc trobar el carrer del Pintor Segrelles. A mitja Vall es té molta estima per la tasca educativa i conformadora de comarca de l’Institut José Segrelles d’Albaida... Però si pregunte a Ontinyent si hi ha cap obra d’ell a la ciutat, igual tindria sort i algú m’indicaria que per l’església de la Vila hi ha alguna cosa, i si comentàrem les obres que va fer pels Moros i Cristians igual em miraven com a boig... Veus? Si algú diu alguna cosa coherent serà sobre l’obra religiosa, la que ens és més pròxima, la que el va alimentar en la postguerra i va mostrar un geni creatiu immens dins un gènere a què va llevar el rovell tot i posant-lo a l’abast del veïnat. L’altra obra, la que el feia justament immens, internacional, universal, se suposava i es deia, però no se sabia. No se sap.

Jo mateix m’he criat admirant la pinzellada i el color de Segrelles assentat a l’església de l’Assumpció d’Ontinyent, perdut entre aquell apostolat impressionant, en aquells grans quadres que reflecteixen unes escenes bíbliques amb molta llum i que mostren un Jesús proper que dialoga davant una bassa plena d’aigua amb la Samaritana, els pares que el troben temerós en el temple, Llatzer embolcallat que ressuscita a una paraula dita i els mercaders com fugen de la violència de qui els recrimina a crits i colps. Allò era vida i el que m’explicaven plàstic. I ma mare m’ho deixava ben clar, eixos quadres són de Segrelles, que era d’Albaida. En això darrer insistia molt, com a albaidina que és la dona... Però era entrar a l’església d’Albaida i al•lucinar amb els colors, la màgia d’unes escenes imaginatives fins extrems d’estorament. I baixava a Cocentaina i, si entràvem a santa Maria, corria jo al davant del quadre genial del martiri de sant Hipòlit. Sort que a la primera visita que vaig fer amb l’escola a la Casa Museu eixa idea que Segrelles no feia només coses religioses se’m va esvair i vaig trobar que hi havia moltíssim més al darrere de la immediatesa d’aquella obra, un món estrany que no acabava d’entendre però que m’extasiava, de cels impossibles, de planetes, de gent boja, de música, de molta música.

És per això que no em costa gens entendre l’obsessió de Joan Josep Soler per Segrelles, jo mateix, a un altre nivell, la compartisc i, per això ha estat per a mi un grandíssim orgull el que m’haja obert la porta a participar en aquesta obra que ara presentem. He gaudit com poques vegades en conéixer el com eixa obsessió és compartida per tants arreu del món i té una base certa. He pogut admirar obres conegudes ja i d’altres fascinantment noves que enlluernaren en el moment de la seua publicació fins el punt que sí, que podem dir que ja en vida Segrelles fou tingut com Universal a l’Univers conegut i no només ací. Per damunt dels títols concedits, molt per damunt del mig-oblit en què el tenim ara ficat.

M’ha emocionat el veure la validesa de la seua pintura en l’art actual, especialment en el món del còmic i del cinema. Són moltíssim els homenatges que grans artistes del gènere li fan arreu en versionar dibuixos. I què dir de l’interés que desperta en el cinema internacional? No és cap broma això, però és una llàstima que per a parlar de l’altíssim mèrit i valor de Segrelles calga treure a passejar els noms mediàtics de gents de moda i de quan més lluny millor, que aquestes coses emboven i atreuen un auditori que només reacciona a cops d’això, del gamell dels medis. Així, direm que el pròleg del llibre l’ha escrit John Howe, col•laborador dels directors de cinema Guillermo del Toro i Peter Jackson. És l’il•lustrador dels storyboards de les pel•lícules del “Senyor dels Anells” i ara treballa en el proper “hobbit” que prompte arrassarà les taquilles de mig món. Que va i l’home, amb naturalitat, es mostra devot de Segrelles i ens ho diu de Nova Zelanda estant... No, si encara aconseguirem que hi haja qui s’anime a coneixer eixe Segrelles màgic que es guarda a la seua pròpia casa quan observe en la tele que alguna patum d’aquestes de Hollywood visita, acompanyat d’alguns de vostés, el museu...

Evitem-ho. Preocupem-nos del nostre patrimoni humà i creatiu sostés de vegades només per la força potentíssima i sobrehumana de la senzilla voluntat de molt poca gent que ens està salvant els mobles i nosaltres encara no ho agraïm, i a la que només la mou l’estima...

Per això és tan bona cosa que l’IEVA haja col•laborat en l’edició d’aquest llibre, que jutjaran millor o pitjor, però que trobaran honest, honest i sincer. Arriba en el moment més escaient, la commemoració a la setmana que ve, el dia 18 de març, del 125 aniversari del naixement de José Segrelles ací mateix, a casa nostra, a Albaida. Facen el favor d’apropar-se a ell. Observen les històries que s’hi descobreixen en el llibre. Admiren la magnífica i impagable tasca de recuperació informàtica dels originals que ha fet amb tanta estima Reme Tomàs Marrahí, facen el favor de deixar-se dur per les magnifiques imatges que bocabadaven Europa i Amèrica quan Segrelles els mostrava com escoltava ell i com sentia el seu cor la música de Beethoven, com somniava el cavaller Quixot, la riquesa de la imaginació de la princesa Sheresada quan contava contes durant mil-i-una nits, la duresa afectiva dels contes de Perrault, la meravella absoluta del pànic i la sorpresa que naixen de les històries d’Edgar Allan Poe, la grandiloqüència absolutista de la tetralogia de Wagner...

Temàtica universal i estima universal del públic cap a Segrelles, i també de l’autor cap a l’obra, l’ésser sensible que fou, i també cap a les persones que conformen la seua família. Els seus familiar Juancar, Vicent i Rosa, germans de Fernando Tormo, han volgut acompanyar-nos esta nit. Ells han lluitat i lluiten justament perquè l’obra quede i siga de profit, perquè la memòria siga apreciada i reconeguda i així, compartida i disfrutada. Aquest llibre prova a jugar aqueix joc de l’aplaudiment, la revalorització i especialment de la difusió i popularització de l’obra internacional d’un dels millors dels nostres, de nosaltres. Esperem que vostés vulguen ser còmplices del mateix joc. Seria això cosa ben honesta, tot un gest d’universalitat certa.

Moltes gràcies”.


Salutació i agraïments per part de Joan Josep Soler Navarro:
Bona nit:
Gràcies Sergi Gómez Soler per la teua encisadora presentació i per haver traduït els meus texts del castellà al valencià.
Gràcies a la meua dona Reme Tomás que a més de la logística de casa, atén i resol amb mestria totes les qüestions de disseny gràfic que em sorgisen com la maquetació d’este llibre.
Gràcies Mª Josep Garcia, per fer i defendre com a teus, els projectes que des de fa una vintena d’anys portem endavant.
Gràcies a Juancar, Vicent i Rosa Tormo, hui al front de la Casa Museu del Pintor Segrelles d’Albaida amb la seua Tia Conchita, filla de Segrelles, i amb els que amb tanta llibertat estic treballant i portant endavant aquells projectes iniciats amb el vostre germà i amic, !tant amic per a mi¡ Fernando Tormo, fins que ens va dir ADEU en juliol de 2007.
Gràcies per últim a l’IEVA, ¡em permetreu que diga, el meu IEVA!.. i el de tots els vallialbaidins, perquè potser és una de les entitats que més activitats genera a la nostra comarca i sens dubte, és l’entitat més vertebradora d’esta Vall Blanca.

Des de la Casa Museu del Pintor Segrelles, des d’on estem portant avant l’organització del 125 Natalici del Pintor i Il•lustrador, esta nit, este III Congrés, i l’IEVA al que pertany des de que començà a caminar en l’any 1996 i dels que tantes experiències positives vaig rebre en els huit anys que vaig formar part de la Junta Directiva, l’lnstitut d’Estudis de la Vall d’Albaida, és la institució més indicada per avalar, editar i acollir la presentació d’este llibre, amb el qual, en valencià i des de casa, des de la nostra comarca, volem que valga per reivindicar la universalitat de Segrelles com a il•lustrador, tot i que com és trobaran al pròleg, contem amb extraordinaris ambaixadors arreu del mon mediàtic. Ells son Guillermo del Toro, William Stout o molt més implicat, John Howe.

Crec que Guillermo del Toro, tots sabeu que és un director de cine resident a les cartelleres cinematogràfiques i fanàtic de Segrelles des de que el descobrirà allà en els anys setanta.
William Stout és qui va il•lustrar el Story Board, previ i imprescindible com a guió graphic de les escenes que es filmaren Al laberito del Fauno, guardonada amb un Oscar, i a la qual, el Fauno el prengueren del monstre que Segrelles pintà i es publicà a l’any 1929 al London News, i per tant arreplegat al present llibre.
John Howe, potser siga a qui més conegueu, per ser il•lustrador del Sr. de los Anillos de Tolkien i ara està dibuixant El Hobbit a Nueva Zelanda coltze a coltze amb qui ha de dirigir la pel•lícula, una vegada més Guillermo del Toro.

John Howe, és qui reialment més m’ha animat a tirar el llibre endavant i per això va accedir en prologar-lo. Va estar visitant el Museu Segrelles en març de l’any passat, William Stout va vindre al Museu en setembre del 2007 i Guillermo del Toro te el propòsit de conèixer personalment el Museu Segrelles d’Albaida, molt promte.

Confie que vos agrade el meu treball, sens dubte, les il•lustracions de Segrelles vos enamoraran, i açí està ja el llibre: SEGRELLES IL•LUSTRADOR UNIVERSAL.