sábado, 19 de febrero de 2011

ELS CARTELLS EMBLEMÀTICS DEL FUTBOL CLUB BARCELONA EN EL MUSEU SEGRELLES





* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Rey Padilla, Miró i Tàpies en el Museu Segrelles.Per J.J. Soler Navarro. Coordinador del 125 Natalici de Segrelles.
La Casa Museu del Pintor José Segrelles en Albaida, amb la col•laboració del F.C. Barcelona, oferirà una quarta exposició temporal en commemoració del 125 natalici del pintor. En esta ocasió, seran els cartells emblemàtics del Barça, inclosos els de Segrelles, 25 aniversari del Barça, Rey Padilla 50 aniversari, Miro per al 75 i el de Tapies per al centenari. La inauguració està prevista per al dissabte dia 26 de febrer a les 18'30 hores, i estarà oberta fins finals de juny.

Si parlàrem en termes esportius, són els grans clubs d’esport els qui més en saben de « fitxatges » . I entre els Clubs de Futbol, si hi ha cap que siga més que un club, aquest és el Barça. Per això, per a les seues commemoracions esportives més destacades calia que el Barça “fitxara” els artistes més reconeguts internacionalment en cada moment.

Noces d’argent – José Segrelles. Albaida 1885-1969
Durant la celebració de les Noces d’Argent del Club, continuava al front de la presidència, i per cinqué mandat consecutiu, el propi fundador, l’antic futbolista d’origen suís Hans Gamper, o Joan Gàmper, com se’l conegué.

Segrelles, nascut a Albaida en l’any 1885 es trobava a Barcelona des de 1897 i va ser justament ell qui confeccionà el cartell de les Noces d’Argent del Barça l’any 1924. Amb anterioritat, havia estat guardonat en els certàmens que convocaven cases comercials com ara Jabones Heno de Pravia (1916), Jabones Barangé, Cinzano, etc. Però també havia estat guardonat per cartells esportius, com el de la prova d’hidroavions del Reial Aeroclub de Catalunya (1920), el cartell oficial de l’exposició internacional d’automòbils de Barcelona (1922), o el de la primera gran setmana internacional en l’autòdrom nacional de Sitges-Barcelona (1923). A principis dels anys vint, l’editor i publicista Riusset va contractar Segrelles com a director de l’empresa de cartells comercials i esportius. La seua vinculació al Futbol el fa inscriure’s com a soci del F.C. Barcelona. El Club el nomena cartellista oficial, tal i com figuraria en l’orla corporativa “Llibre d’Or del Fubol Català” editat l’any 1928. Segrelles continuà compaginant durant tota la seua dilatada carrera artística, els cartells amb el seu treball com a il•lustrador.

El cartell de Segrelles va ser, sense dubte, el que més prestigi li suposà per la –llavors- prometedora carrera cartellista, però també com a il•lustrador, amb encàrrecs entregats amb il•lustracions de Blasco Ibáñez, el Quixot, la Històra d’Espanya i la literatura universal adaptada pels nens, de l’Editrial Araluce.

El cartell per a les Noces de Plata del F.C. Barcelona, com ho fan molts dels treballs publicitaris de Segrelles, recull la cimera del corrent modernista que es processava des de finals del segle dèneu. Iconogràficament representa una jove que si bé en els dibuixos previs està nua, en el cartell vestirà una túnica i anirà pentinada a la moda dels anys vint, asseguda sobre l’escut de l’equip i sostenint a la seua esquerra un baló de reglament, enlaira amb la mà dreta la bandera blaugrana de l’entitat, tot tancant el fons un ornament en ziga-zaga.

Noces d’Or – Sebastián Rey PadillaRey Padilla fou l’encarregat de confeccionar el cartell de les Noces d’Or barcelonistes, el 1949.
El Barça va anar superant poc a poc una gran crisi social i esportiva després de la Guerra d’Espanya. El seu president Josep Sunyol, polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, havia estat afusellat per les tropes franquistes, i duruant els anys 40, les autoritats del nou règim dictatorial varen designar directament el president del Club, fins el 1953. Els nous rectors proven a espanyolitzar tots els estaments de l’entitat, tot eliminant qualsevol connotació catalanista o bé anglosaxona.

Els anys 50 foren, en canvi, una de les millors décades de la història del Club, i en totes les vessants. El fitxatge de Ladislao Kubala, el 1950, fou la pedra de toc que reconvertí un equip que aconseguiria nombrosos èxits esportius. La massa social cresqué fins els 38.ooo socis que deixaren petit el camp de Les Corts, de manera que va caldre construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat el 1957.

Noces de Brillants - Joan Miró Ferrà. Barcelona, 1893- Palma de Mallorca 1983.




Joan Miró fou pintor, escultor i ceramista, i va ser considerat un dels màxims representants de les avantguardes artístiques europees. En la seua obra va reflectir el seu interés pel subconscient, per allò “infantil” i per la seua terra. A partir de la seua estada a París, la seua obra es va tornar més onírica, tot coincidint amb els punts del surrealisme, moviment a què es va incorporar.
En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada dels 30, Miró manifestà el seu desig d’abandonar els mètodes convencionals de pintura per poder afavorir una forma d’expressió que fora contemporània, sense voler doblegar-se a les seues exigències ni estètica, ni tant sols amb els seus compromisos cap els surrealistes.

Joan Miró acceptà l’encàrrec de realitzar el Cartell corresponent al 75 aniversari del F.C.Barcelona just l’any abans d’obrir, el 1975, la Fundació Joan Miró a la Ciutat Comtal, un centre cultural i artístic des d’on difondre les noves tendències de l’art contemporani. El seu cartell per a les Bodes de Brillants del Club s’emmarca dins del canvi radical que la seua obra experimentà a partir de 1940, per més que, abans, la seua pintura havia manifestat els horrors de la Guerra Civil espanyola a través d’una pinzellada gestual. El període de les Constel•lacions, en què la representació queda reduïda a fines línies cal•ligràfiques sobre paper mullat, s’obre després de la seua estança en el poble normand de Varengeville. A través d’aquestes peces reinterpretà els cels estelats normands. Va trencar amb l’espai i, gairebé també, amb la figuració tot i convertint-se en precursor de l’Abstracció posterior.




La seua tornada a Espanya va suposar l’inici d’un llarg exili interior en què Miró no deixà d’aprofundir tant en la pintura com en els diferents suports per a la creació artística. L’obra bidimensional entre les que es troba el Cartell del Barça, la combinà amb la dedicació a l’escultura. Però va ser sense dubte la ceràmica una de les grans protagonistes de la dècada dels 50 gràcies als murals i als encàrrecs que va rebre, com el de la Unesco a París (1957). Dissenys teatrals, tapissos, obra gràfica..., el desenvolupament de la seua creativitat no tingué aturador fins a la seua mort, el 1983.

El Centenari. Antoni Tàpies Puig. Barcelona 1923.
El Cartell per al Centenari del F.C. Barcelona (1999) va ser realitzat per aquest pintor, escultor i teòric de l’art. Es troba dins d’un gran primer apartat temàtic corresponent a l’esfera pública de l’autor i constitueix un testimoni gràfic i plàstic dels desitjos i necessitats de la societat, a més de mostrar en ell altres realitats culturals de la història més recent. Es converteixen les seues obres en un potent material documental sobre qüestions generals com ara l’abolició de la pena de mort o l’oposició a les centrals nuclears, i sobre aspectes de política internacional com la pau a Bòsnia. Així arreplega esdeveniments de la història social, cultural i política de Catalunya, des del franquisme fins a l’actualitat. Cartells com el realitzat el 1974 amb el mot “Assassins” per referir l’execució de Salvador Puig Antich o els cartells dedicats a l’Assemblea de Catalunya, o a la defensa de la música cantada en català aconseguiren una gran presència de Tàpies en l’esfera pública, com a instrument per a la recuperació de la democràcia i la identitat catalana.

En un segon apartat estarien els cartells creats per l’artista per tal de publicitar les seues pròpies exposicions i suposen un petit recorregut per la seua biografia.

En el Cartell del Centenari del Barça, Tàpies empra els signes, el llenguatge i l’impacte gràfic propis i els posa al servei de la funció social dels cartells, tot destacant més l’esperit que no l’estètica d’aquestos. Destaquen sobretot les fletxes ascendents amb el color grana, tot estirant d’un Barça hologràfic sobre una bota de futbol. Les cenefes blaugrana i els laterals, també en forma ascendent, són referències caligràfiques al Club al llarg de la seua història centenària.

Bibliografia:
-FC Barcelona, cien años de historia, de Jaume Sobrequés Callicó. 1998, Edi-Liber Editorial.
-Historia crítica del Fútbol Club Barcelona: 1899-1999, de Ramón Barnils y otros autores. 1999, Editorial Empuries.
-Historia del Fútbol Club Barcelona, de Rossend Calvet Mata. 1978, Editorial Hispano Europea.
-J. Segrelles. Biografía Pictórica (1885-1969) Bernardo Montagud Piera. Alcira-1985. Pag 86, 87
-J. Segreles. Cartells i esbosos. J.J. Soler i VV.AA. Ed. Ajuntament de Valencia-1995
-Joan Miró. L’artista i el seu entorn cultural. 1918-1983. Joan M. Minguet Batllori. Ed. Publicacions de l’Abadia de Monserrat. 2000.
-Los Carteles de Tapies y la Esfera pública. Nuria Enguita Mayo. Ed. Fundació Antonio Tapies. Barcelona 2006.