LES MIL i UNA NITS DE SEGRELLES al CENTRE CULTURAL de CAIXA ONTINYENT
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * LES MIL i UNA NITS DE JOSÉ SEGRELLES AL CENTRE CULTURAL CAIXA ONTINYENT.
J. J. SOLER NAVARRO.
Comisari de l’Exposició: “Les Mil i una nits de Segrelles”
Coordinador del 125 Natalici de J. Segrelles.
Amb l’exposició dels dibuixos i aquarel•les de “Les Mil i una nits” de Segrelles, que podrem veure a Ontinyent, del dimecres 10 de novembre de 2010 fins el diumenge 9 de gener de 2011 al carrer Gomis, 3 del Centre Cultural Caixa Ontinyent, La Caixa de les Comarques, es suma a la commemoració natalícia d’un dels vallalbaidins més il•lustres. Es dóna ressò així a la modesta programació amb què la Casa Museu del pintor Segrelles d’Albaida recorda el nostre autor amb motiu del 125 natalici de Segrelles.
Aquesta celebració o més bé caldria dir, l’inici d’un nou camí preparat des de la Casa Museu albaidina, es prorrogarà en el temps. Ara mateix estan confirmades per a l’any 2011, una exposició al MuVIM de València que retrobarà l’obra gràfica de Segrelles, i altra al Centre del Carme de València, amb el titol “L’Art Fantàstic espanyol”, en què les obres de Segrelles tornaran a veure’s cara a cara amb les dels seus contemporanis Dalí, Miró i Picasso, entre altres.
El Centre Cultural Caixa Ontinyent ens brinda per primera vegada a la comarca de la Vall d’Albaida, l’oportunitat de veure els dibuixos preparatius d’aquella obra. Allò que significa la primera idea, la primera gestació del que seran les il•lustracions definitives que s’imprimiran al llibre per al goig de tantes generacions. Però en un esforç d’oferir una completa exposició al voltant de la mateixa temàtica oriental, a l’exposició en Ontinyent, podrem contemplar també les aquarel•les definitives, així com els llibres i les revistes on varen ser reproduïdes. Es tracta d’una exposició procedent dels fons –no exposats al públic- de la propera Casa Museu d’Albaida, on va concebre i realitzar tot allò que s’arreplega a la segona edició que veuria la llum a l’any 1956 i a una part de la tercera -que no es va arribar mai a editar-. L’edició de l’any 1932 l’havia dibuixada estant entre Barcelona i Nova York.
J. J. SOLER NAVARRO.
Comisari de l’Exposició: “Les Mil i una nits de Segrelles”
Coordinador del 125 Natalici de J. Segrelles.
Amb l’exposició dels dibuixos i aquarel•les de “Les Mil i una nits” de Segrelles, que podrem veure a Ontinyent, del dimecres 10 de novembre de 2010 fins el diumenge 9 de gener de 2011 al carrer Gomis, 3 del Centre Cultural Caixa Ontinyent, La Caixa de les Comarques, es suma a la commemoració natalícia d’un dels vallalbaidins més il•lustres. Es dóna ressò així a la modesta programació amb què la Casa Museu del pintor Segrelles d’Albaida recorda el nostre autor amb motiu del 125 natalici de Segrelles.
Aquesta celebració o més bé caldria dir, l’inici d’un nou camí preparat des de la Casa Museu albaidina, es prorrogarà en el temps. Ara mateix estan confirmades per a l’any 2011, una exposició al MuVIM de València que retrobarà l’obra gràfica de Segrelles, i altra al Centre del Carme de València, amb el titol “L’Art Fantàstic espanyol”, en què les obres de Segrelles tornaran a veure’s cara a cara amb les dels seus contemporanis Dalí, Miró i Picasso, entre altres.
El Centre Cultural Caixa Ontinyent ens brinda per primera vegada a la comarca de la Vall d’Albaida, l’oportunitat de veure els dibuixos preparatius d’aquella obra. Allò que significa la primera idea, la primera gestació del que seran les il•lustracions definitives que s’imprimiran al llibre per al goig de tantes generacions. Però en un esforç d’oferir una completa exposició al voltant de la mateixa temàtica oriental, a l’exposició en Ontinyent, podrem contemplar també les aquarel•les definitives, així com els llibres i les revistes on varen ser reproduïdes. Es tracta d’una exposició procedent dels fons –no exposats al públic- de la propera Casa Museu d’Albaida, on va concebre i realitzar tot allò que s’arreplega a la segona edició que veuria la llum a l’any 1956 i a una part de la tercera -que no es va arribar mai a editar-. L’edició de l’any 1932 l’havia dibuixada estant entre Barcelona i Nova York.
Ressenya de les Mil i una nits de Segrelles.
José Segrelles, rebia l’encàrrec d’il•lustrar LES MIL I UNA NITS tot coincidint amb un moment d’efervescent plenitud tècnica i de realització artística. Les seues aquarel•les venien reproduint-se des de feia uns anys en rotatius americans i europeus. Era el moment precís en què s’estava fent un lloc al mon de la il•lustració universal.
Si bé es poden estudiar el José Segrelles pintor, dins del preciosisme modernista, i el Segrelles cartellista encara reconegut pel lloc que va ocupar en el disseny gràfic dels anys vint als quaranta, és el José Segrelles il•lustrador el més enigmàtic, de major quantitat de treballs realitzats i, també, el més apassionant dins de la seua dilatadíssima trajectòria artística.
Aquesta trajectòria comença als nou anys a l'Acadèmia de Sant Carles de València, continua als 12 a la Llotja de Barcelona, on es llicenciaria en Belles Arts per mantenir-se en actiu fins gairebé els huitanta-quatre anys.
Encara que José Segrelles, assenyalava D. Quixot de la Manxa (Ed. Espasa Calpe 1966 i successives fins a hui) com l’eix de tota la seua carrera artística, Les Mil i una nits que ara podem contemplar, bé podria valdre’ns per conéixer la seua evolució o -involució entesa com a modificació- des d'un barroquisme en què la figura principal està envoltada per un decorat, per una atmosfera o un paisatge que la subratlla a tall de protagonista, per passar a un nou personatge principal aureolat, amb un ambient difuminat, i centrant-se finalment en l'expressió gestual del personatge principal.
Entre les il•lustracions que ens suggereixen aquell barroquisme preciosista de les primeres obres, l’ any 1932, i les que podrien haver il•lustrat una tercera edició que no va arribar a quallar amb Salvat -després de l'edició de l'any 1956-; més que anys, per a José Segrelles, havien passat moltes il•lustracions pel seu pupitre, i una obligada estada al cavallet, tot i pintant temes religiosos durant les dècades posteriors a la guerra civil espanyola.
Per viatjar per aquest suggeriment estètic, bé poden valdre’ns en aquesta exposició, la selecció dels huitanta-vuit esbossos de llapis de grafit procedents dels fons de la Casa Museu oberta al públic pel propi pintor a Albaida, com també moltes de les aquarel•les que podem contemplar ara. Com en tota la sèrie il•lustrativa, precedien a les imatges definitives i, plenes d'anotacions com estan, ens ensenyen com anava formant les figures, aconseguia cromatismes i assolia decorar-les fins que donava per bona la il•lustració que, finalment, es reproduiria al llibre.
Totes les il•lustracions de José Segrelles, parteixen de la realitat. El pintor estava relacionat amb allò que volia plasmar. Donava igual que, com en aquest cas, foren personatges orientals o que els travessara amb contrabandistes, pirates, cavallers, franciscans, caputxins, dominics, marcians, o paisatges siderals. Segrelles recreava el particular escenari, vestia els seus models, -familiars i veïns de Albaida o amics d'on residira en aquell moment- i els feia servir com actors protagonistes de l'escena a il•lustrar.
José Segrelles, rebia l’encàrrec d’il•lustrar LES MIL I UNA NITS tot coincidint amb un moment d’efervescent plenitud tècnica i de realització artística. Les seues aquarel•les venien reproduint-se des de feia uns anys en rotatius americans i europeus. Era el moment precís en què s’estava fent un lloc al mon de la il•lustració universal.
Si bé es poden estudiar el José Segrelles pintor, dins del preciosisme modernista, i el Segrelles cartellista encara reconegut pel lloc que va ocupar en el disseny gràfic dels anys vint als quaranta, és el José Segrelles il•lustrador el més enigmàtic, de major quantitat de treballs realitzats i, també, el més apassionant dins de la seua dilatadíssima trajectòria artística.
Aquesta trajectòria comença als nou anys a l'Acadèmia de Sant Carles de València, continua als 12 a la Llotja de Barcelona, on es llicenciaria en Belles Arts per mantenir-se en actiu fins gairebé els huitanta-quatre anys.
Encara que José Segrelles, assenyalava D. Quixot de la Manxa (Ed. Espasa Calpe 1966 i successives fins a hui) com l’eix de tota la seua carrera artística, Les Mil i una nits que ara podem contemplar, bé podria valdre’ns per conéixer la seua evolució o -involució entesa com a modificació- des d'un barroquisme en què la figura principal està envoltada per un decorat, per una atmosfera o un paisatge que la subratlla a tall de protagonista, per passar a un nou personatge principal aureolat, amb un ambient difuminat, i centrant-se finalment en l'expressió gestual del personatge principal.
Entre les il•lustracions que ens suggereixen aquell barroquisme preciosista de les primeres obres, l’ any 1932, i les que podrien haver il•lustrat una tercera edició que no va arribar a quallar amb Salvat -després de l'edició de l'any 1956-; més que anys, per a José Segrelles, havien passat moltes il•lustracions pel seu pupitre, i una obligada estada al cavallet, tot i pintant temes religiosos durant les dècades posteriors a la guerra civil espanyola.
Per viatjar per aquest suggeriment estètic, bé poden valdre’ns en aquesta exposició, la selecció dels huitanta-vuit esbossos de llapis de grafit procedents dels fons de la Casa Museu oberta al públic pel propi pintor a Albaida, com també moltes de les aquarel•les que podem contemplar ara. Com en tota la sèrie il•lustrativa, precedien a les imatges definitives i, plenes d'anotacions com estan, ens ensenyen com anava formant les figures, aconseguia cromatismes i assolia decorar-les fins que donava per bona la il•lustració que, finalment, es reproduiria al llibre.
Totes les il•lustracions de José Segrelles, parteixen de la realitat. El pintor estava relacionat amb allò que volia plasmar. Donava igual que, com en aquest cas, foren personatges orientals o que els travessara amb contrabandistes, pirates, cavallers, franciscans, caputxins, dominics, marcians, o paisatges siderals. Segrelles recreava el particular escenari, vestia els seus models, -familiars i veïns de Albaida o amics d'on residira en aquell moment- i els feia servir com actors protagonistes de l'escena a il•lustrar.
